El frío no nos detuvo

Y eso que la rasca en Organyà a las 9:00 horas del 6/12/2014 era de tres pares de cojones, pero ahí estaban 19 kilómetros de subida para calentar las varillas dando pedales. Nuestra corresponsal en Igualada le va cogiendo el gusto a las crónicas; lean y disfruten del talento de Marga.

"Quatre valents ens trobem a Organyà. El fred es fa notar. Avui ens hem proposat pujar al Cap de Boumort, una mica més alt que el Taga, amb btt. Sortim decidits i iniciem la llarga ascensió que ens ha de dur al cim.

La ruta s'estrena amb 11 km de pista asfaltada que serveix per escalfar-nos i posar-nos al dia de batalletes i que amb les seves marrades ens duu a Montanissell. Els veïns del poble estan ben enfeinats arreglant la carn de la matança del porc, més avorrida deu estar la gosseta negra que decideix unir-se a nosaltres. Passem de llarg i seguim ruta ara ja per pista forestal.

Arribant al trencall per anar al mas del Pitarell diem d'esmorzar però decidim seguir un mica més, fins a la Font Freda. Però la deixem enrere i acabem pedalant uns quilometres més ja que entrem al forat del Pitarell, una obaga que no convida a fer una parada.

Seguim camí tot pujant fins arribar a la zona de les Collades, que baixa suaument i planeja entre algun mas abandonat i tolls gelats.Reprenem la dinàmica i de nou tornem a enfilar-nos, ara cap a Coll de LLívia, des d'on s'albira el Port del Compte enfarinat. Tombem fort a la dreta per anar guanyant desnivell fins arribar a l'encreuament del camí barrat als vehicles que ens conduirà al cim. 

El traçat de la ruta ens duu ara a recórrer uns alts i baixos, salvar una tanca del bestiar i pel pedregós sender arribem al desitjat Cap de Boumort, a 2077 m. Un vèrtex geodèsic apunta el cim i el marge del seu volt fa veure que ens dóna recer. Des d'aquí s'abasten bones vistes: els tallants del Cadí miren a nord blancs de neu, el Pirineu es mostra torbat, a sud-oest ens sembla distingir l'escletxa de Montrebei.

Tirada la foto dels 5 valents, cànid montanissellenc inclòs, descendim per la vessant nord del pic, creuant prats i bosc fins arribar al Pas Comptador. Aquest tram de 1'5 km s'escola estret sota les parets septentrionals de Boumort. Val a dir que és un corriol molt pedregós, molt difícil de ciclar i ens obliga a caminar i carregar la bici a trossos. Malgrat això, el sender discorre entre els murs de roca a un cantó i la vall que s'obre a l'altre, paisatge que la vista agraeix.

Distingim al fons el coll Montaner, al qual arribem després de superar el fatigós tram. Comprovem que el fred i vent gèlid del cim i ara aquí a la collada ens ha gelat els bidons d'aigua, així doncs, sense més preàmbuls seguim la pista que descendeix amb fortes llaçades. La gossa borda i quasi no ens deixa veure un cabirol que creua esverat. Trobem trencalls a banda i banda, com el del poble de neorurals de Senyús, i que deixem enrere. Entrem al poble de Cabó, on ens acomiadem de la gossa abatuda després de haver-nos obert camí al llarg de 45 km, no sense abans vetllar perquè la recullin els amos. La llum del dia s'apaga i podem tornar per camí o bé seguir la carretera que ens duu a Organyà. Una punxada d'última hora ens fa decidir per l'opció senzilla, i baixem arraulits sobre les bicis fins al punt d'inici.

Corsecats pel fred de tot el dia, acabem contents la ruta: gran descoberta de la prepirenaica serra de Boumort."

Hasta aquí el relato de una de nuestras incursiones fuera de Collserola. Como dijo el poeta: "Mañana más, pero no mejor porque es imposible".